Lluny d’aturar-se, el conflicte territorial que afecta Geòrgia continua actiu. En el marc dels moviments geoestratègics que a tot el planeta estan portant a terme les diferents potències mundials, Geòrgia s’ha convertit en un assumpte que ocupa les agendes de les diplomàcies russa, europea i nord-americana. El xoc d’interessos en una zona estratègica des de molts punts de vista impulsa una combinació perillosa d’accions militars i diplomàtiques, el camí de la qual és difícil d’entreveure. El cas de Geòrgia, amb la voluntat de supremacia de la gran Rússia de Putin com a llavor, situa novament en l’actualitat la gestió d’aspiracions nacionals contraposades (en aquest cas, les de Rússia i Geòrgia), i les voluntats de nacions sense Estat que desitgen superar les cotilles que els imposen realitats polítiques i econòmiques molt més poderoses.

Hi ha, doncs, una batalla ben viva en aquest punt del planeta, que respon als interessos de grans potències, i que deriva, massa sovint, en repunts d’activitat militar, en què la població civil és la més perjudicada. Prova evident que el conflicte a Geòrgia no s’ha acabat, malgrat la desaparició de la guerra oberta i pública del passat agost, és que militars russos haurien disparat, el passat diumenge 23, contra un seguici del president georgià Mikheïl Saakachvili i el seu homòleg polonès, Lech Kaczynski, segons informen fonts de  la presidència de Geòrgia. Els dos caps d’Estat, que visitaven un punt de control a prop d’Akhalgori (Ossètia del Sud) n’han sortit indemnes. Rússia, mentrestant, ho desmenteix.

És també -la de la informació i la desinformació- una guerra oberta en aquesta zona.