“Les nenes de nou anys són més aptes per mantenir relacions sexuals que les noies de vint”. Així sentenciava el líder salafista Mohamed Al Maghraoui la seva declaració aconsellant els matrimonis entre homes adults i menors d’edat a principis d’octubre. Arran d’aquesta fàtua -que és un pronunciament legal per part d’un jurisconsult islàmic- el Ministeri d’Interior del Marroc va procedir al tancament de fins a trenta madrasses -escoles alcoràniques- a tot el territori marroquí. Els defensors d’Al Maghraoui asseguren, per acabar d’arreglar-ho, que el xeic volia dir que algunes nenes de nou anys tenen prou capacitat física i mental per casar-se.

El Govern alauita ha justificat la mesura carregant contra aquestes actituds que, al seu parer, no deixen que el Marroc avanci. Malgrat que aquestes escoles tenien un paper en l’escolarització de molts nois i noies, a quin preu s’ha d’alfabetitzar aquest jovent? Aprovaríem una reducció de l’alfabetització feta amb l’ensenyança del Mein Kampf?

Més enllà de consideracions sobre el nivell de desenvolupament democràtic d’alguns règims del món musulmà, fets com aquest situen en l’actualitat el debat sobre com i en quin grau cal recolzar països àrabs que lluiten contra l’islamisme radical. Així, accions com aquesta del govern del Marroc, trenquen el mite segons el qual contra l’islamisme fonamentalista només s’està lluitant des del món occidental. La realitat és que diversos governs d’arrel islàmica estan lluitant decididament per acabar amb l’islamisme que degenera en doctrines antidemocràtiques i violentes que malmenten la imatge de l’Islam.