Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació europeus han publicat reportatges de Kosovo arran del seu primer aniversari com a Estat independent. Els reportatges destaquen la dificultat pel nou Estat de sortir de la complicada situació econòmica i social en què es troba immers, en gran part pel sabotatge constant de Sèrbia i per la pressió exercida pels nuclis de població d’origen serbi presents a Kosovo.

La situació econòmica de Kosovo, amb taxes d’atur de fins el 75% entre la població d’entre 15 i 24 anys i una inflació galopant, és certament asfixiant per a la població. La crisi econòmica global no predisposa les empreses a dur a terme inversions a Kosovo, però el que veritablement impedeix qualsevol possibilitat d’atraure inversió extrangera és la inestabilitat política i social del país.
La Unió Europea, amb la missió EULEX, envia policies i jutges a Kosovo amb l’objectiu d’ajudar en la construcció d’un Estat de dret, però la intervenció europea és vetada sistemàticament als nuclis de població d’origen serbi. Pierre Feith, representant de la Unió Europea a Kosovo, ha manifestat darrerament la seva preocupació en aquest sentit: “Ens trobem amb una clara incitació a la violència per part de diversos líders serbis”.
Paral·lelament, i malgrat la presència de les forces militars de l’OTAN (KFOR), les activitats criminals augmenten en un clima d’impunitat i d’anarquia en moltes zones pro-serbies que impossibiliten qualsevol intent d’entesa entre les dues comunitats.
En aquest context, l’objectiu del president serbi Boris Tadic, és que l’entrada del seu pais a la Unió Europea no estigui condicionada al reconeixement de l’Estat kosovar i, així, vetar un hipotètic ingrés de Kosovo a la Unió Europea.