El caps d’estat dels principals països industrialitzats i emergents, que composen el G-20, així com els líders d’Espanya, d’Holanda i de Tailandia, van ser rebuts ahir pel primer ministre britànic a Londres, on avui comença una cimera centrada en les dificultats del mercat financer i de l’economia mundial.   

La cimera ha de servir, en primer terme, per coordinar accions de caràcter macro-econòmic amb l’objectiu de revitalitzar l’economia mundial, estimular el creixement, i fomentar la contractació. També s’hi abordaran possibles reformes per a millorar el sector financer i les institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional o el Fòrum d’Estabilitat Financera.

Durant els darrers dies, els caps d’Estat han fet els primers pronunciaments sobre  la cimera, avançant en quina direcció anirien llurs propostes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha manifestat la necesitat de centrar els esforços no tant en plans d’estímul econòmic, sinó més aviat en una reforma dels mercats. En aquest sentit, el president dels Estats Units ha remarcat la transcendència d’aquesta cimera apel·lant al sentit d’urgència que ha d’adoptar la reunió de líders polítics per fer front a la crisi econòmica mundial. Barack Obama ha afegit que no es poden conformar amb “solucions a mitges”. Coincideix en la importància que s’arribi a acords concrets el president francès, Nicolas Sarkozy, qui defensa que cal adoptar mesures de regulació estrictes per recuperar la confiança, sense la qual, ha dit, no hi haurà recuperació econòmica.

Declaracions apart, els líders polítics semblen haver entès que a aquestes alçades les paraules i les bones intencions no seran acceptades pels ciutadans, els quals volen fets i solucions. L’agenda és complicada i els objectius ambiciosos. Veurem quins fruits donen les negociacions, i si és cert, com diu Rodríguez Zapatero, que aquesta cimera pot significar l’inici de la fi de la crisi.

Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació europeus han publicat reportatges de Kosovo arran del seu primer aniversari com a Estat independent. Els reportatges destaquen la dificultat pel nou Estat de sortir de la complicada situació econòmica i social en què es troba immers, en gran part pel sabotatge constant de Sèrbia i per la pressió exercida pels nuclis de població d’origen serbi presents a Kosovo.

La situació econòmica de Kosovo, amb taxes d’atur de fins el 75% entre la població d’entre 15 i 24 anys i una inflació galopant, és certament asfixiant per a la població. La crisi econòmica global no predisposa les empreses a dur a terme inversions a Kosovo, però el que veritablement impedeix qualsevol possibilitat d’atraure inversió extrangera és la inestabilitat política i social del país.
La Unió Europea, amb la missió EULEX, envia policies i jutges a Kosovo amb l’objectiu d’ajudar en la construcció d’un Estat de dret, però la intervenció europea és vetada sistemàticament als nuclis de població d’origen serbi. Pierre Feith, representant de la Unió Europea a Kosovo, ha manifestat darrerament la seva preocupació en aquest sentit: “Ens trobem amb una clara incitació a la violència per part de diversos líders serbis”.
Paral·lelament, i malgrat la presència de les forces militars de l’OTAN (KFOR), les activitats criminals augmenten en un clima d’impunitat i d’anarquia en moltes zones pro-serbies que impossibiliten qualsevol intent d’entesa entre les dues comunitats.
En aquest context, l’objectiu del president serbi Boris Tadic, és que l’entrada del seu pais a la Unió Europea no estigui condicionada al reconeixement de l’Estat kosovar i, així, vetar un hipotètic ingrés de Kosovo a la Unió Europea.