Esperant pitjors notícies
El món sencer té la mirada posada sobre el candent i inconsumible conflicte entre Israel i Palestina. Periodistes, politòlegs i les altes esferes estatals, analitzen la situació a l’espera de nous esdeveniments, que s’albiren preocupants. Mentrestant, a la Franja de Gaza, les morts civils es compten per centenars.
En un conflicte que vé de tan lluny i que és tan delicat, la prudència exigeix no assenyalar un sol culpable.

Israel difon per YouTube vídeos dels seus atacs contra Gaza
L’armada israeliana difon vídeos dels seus atacs aeris contra Hamas a la Franja de Gaza. Ho fa des de la plana de YouTube del Cos de comunicació i relacions públiques de les Forces de Defensa d’Israel.

http://www.youtube.com/user/idfnadesk
El responsable de premsa de les FDI s’ha mostrat decebut amb YouTube, ja que “s’han suprimit alguns del vídeos mostrant successos de l’operació ‘Plomb endurit’, amb les que volem evidenciar la nostra resposta cap a aquells que ens volem veure destruïts”.

La desmesura de la resposta
Cadascú té la seva opinió sobre l’origen del conflicte, i fins i tot alguns s’alinien explícitament amb un dels bàndols. Podem arribar a entendre tots dos punts de vista, i compartir-los en part. Ara bé: el que mai deixarà de corprende a l’opinió pública occidental és la desmesura de les respostes.

Els objectius d’Israel
Neve Gordon, al seu últim article publicat al The Guardian, exposa una interessant opinió sobre els objectius d’Israel en aquesta ofensiva.
El primer seria la destrucció total de Hamas, objectiu que s’ha demostrat irreal, ja que cada vegada que Israel ha volgut acabar militarment amb l’organització, Hamas n’ha sortit enfortida.
El segon objectiu tindria relació directa amb les properes eleccions a Israel. L’assalt a Gaza s’ha dut a terme per enfortir el Kadima i el Partit Laborista davant del Likud i el seu líder Binyamin Netanyhu, que actualment se situaria per davant del Govern en recents enquestes. A partir d’ara resultarà més difícil per Netanyahu de titllar-los com a “suaus” enfront dels palestins.
El tercer objectiu és militar. Després de la notable humiliació soferta al Líban l’estiu del 2006,  les FDI han volgut re-establir la seva reputació internacional. En aquest sentit, han destacat els 3 minuts i 40 segons que van trigar per bomberdejar 50 emplaçaments.